cap al portàtil òptim

Seccions

inici

portàtils

actualitat

ofertes

consells

fòrum

disseny web

contacte

quant a optimitza.cat

Portàtils Dell Studio: la renovació

a partir de 499 €

Telèfon gratuït de Dell:
900 80 3113

Recursos útils

Apple
Dell
HP
Sony
Fnac
PC City
eBay
Components
Jocs
Dominis i allotjament

Ultraportàtils a Fnac
Eee PC, Aspire One...

Conceptes bàsics

Atenció: els articles d’aquesta secció introdueixen els components bàsics d’un ordinador i van adreçats a un lector sense coneixements d’informàtica. Són de caire divulgatiu i no entren en cap tipus de tecnicisme que no sigui imprescindible perquè el lector comprengui la importància que pot tenir cada component en el funcionament de l′ordinador. Els consells generals aprofundeixen en els criteris d’elecció dels components, però tampoc entren en detalls tècnics. Podeu fer aportacions a aquesta secció emprant la pàgina de contacte.

Processador

Fotografia de Ioan Sameli. (Alguns drets reservats)

El processador o CPU (Central Processing Unit, unitat central de processament) s’encarrega d’executar els programes i processar les dades implicades en la major part de funcions de l’ordinador. És un dels components més importants de l’ordinador i el principal determinant del rendiment general. La seva potència depèn de diversos factors, principalment de la freqüència, que als ordinadors actuals es mesura en gigahertzs (GHz), però també del número de nuclis, de la memòria cau, dels jocs d’instruccions que suporta i de molts altres factors.

Al mercat d’ordinadors personals podem trobar principalment els Intel Core 2 Duo (de dos nuclis, amb edicions tant per a ordinadors de taula com per a portàtils), Core 2 Quad (de quatre nuclis, només per a ordinadors de taula) i Core 2 Extreme (tant de 2 com de 4 nuclis, alguns models es troben disponibles per a ordinadors portàtils), i els AMD Athlon 64 x2 (de dos nuclis, per a ordinadors de taula) i Turion 64 x2 (de dos nuclis, per a ordinadors portàtils).

Més informació sobre processadors a la Wikipedia.
Consells per a elegir el processador del teu ordinador portàtil
Altres enllaços sobre el tema: pàgines de processadors d′Intel i AMD.

Disc dur

Fotografia de Jeff Kubina. (Alguns drets reservats)

És el dispositiu on s’emmagatzemen les dades que conté l’ordinador: el sistema operatiu, els documents i tots els programes que té instal·lats. S’anomena disc dur per a diferenciar-lo dels discs flexibles, que a l’actualitat han quedat obsolets. La capacitat dels discs durs actuals es mesura en gigabytes (GB), tot i que ja se sent parlar de discs d’un o més terabytes (TB; 1 TB = 1024 GB).

Un disc dur és, com el seu nom indica, un disc que gira a gran velocitat. Com més alta és la velocitat de gir, més ràpidament es pot accedir a les dades, però també es produeix més soroll, més calor i es consumeix més energia. La velocitat de gir es mesura en revolucions per minut (rpm). Els discs durs dels ordinadors de taula normalment són de 7.200 rpm, tot i que també n’hi ha de 10.000 (com els Raptor de Western Digital). Els discs durs dels ordinadors portàtils poden ser de 4.200, 5.400 o 7.200 rpm. Actualment, comencen a tenir presència, als ordinadors personals, els discs durs d’estat sòlid, que empren una tecnologia totalment diferent.

Més informació sobre discs durs a la Wikipedia.
Consells per a elegir el disc dur del teu ordinador portàtil

Memòria RAM

Fotografia de Xjs-Khaos. (Alguns drets reservats)

La memòria RAM (Random Access Memory, memòria d’accés aleatori) conté la informació que l’ordinador està processant en aquell moment o que té preparada per a processar. La informació que resideix al disc dur (programes, dades, el que sigui) s’ha de llegir i carregar a la memòria RAM per poder-la fer servir. Actualment, la quantitat de memòria RAM d’un ordinador personal es mesura en GB.

La quantitat de memòria RAM d’un sistema solia representar un límit en la mida total dels programes que es podien executar, però l’aparició de la memòria virtual va fer desaparèixer aquesta limitació. La memòria virtual és memòria del disc dur que s’empra com si fos memòria RAM per a emmagatzemar la informació que s’ha d’executar. Normalment, la capacitat d’un disc dur és centenars de vegades la de la memòria RAM i, per tant, la memòria virtual permet superar la barrera que suposa la memòria RAM disponible, però té un inconvenient: l’accés a la informació continguda al disc dur és molt més lent que a la memòria RAM. Per això quan el sistema ha de recórrer a les dades que es troben a la memòria virtual, l’ordinador s’alenteix. Un ordinador amb molta memòria RAM podrà executar més programes i més grossos sense alentir-se. Els ordinadors personals actuals normalment tenen 2 GB de memòria RAM.

Més informació sobre la memòria RAM a la Wikipedia.
Consells per a elegir la memòria RAM del teu ordinador portàtil

Targeta gràfica

Fotografia de trekkyandy. (Alguns drets reservats)

La targeta gràfica genera la informació que s’envia per a ser representada al monitor. Normalment, cada ordinador té una sola targeta gràfica, però algunes configuracions poden tenir-ne dues o més per tal d’obtenir un major rendiment. Depenent del tipus, la targeta gràfica pot ser dedicada, i tenir memòria pròpia, o integrada, i emprar la memòria RAM de l’ordinador; també existeixen targetes híbrides, que empren una petita part de memòria pròpia i la resta de memòria RAM del sistema. En els ordinadors personals actuals les targetes gràfiques poden tenir fins a 1 GB de memòria o més. Les targetes gràfiques integrades són l’opció més bàsica i que ofereix una potència menor. La potència de la targeta gràfica repercuteix, sobretot, en el rendiment i en la qualitat dels gràfics en 3 dimensions i del vídeo en alta definició.

En el mercat d’ordinadors personals podem trobar, principalment, les targetes gràfiques integrades Intel, les targetes Nvidia GeForce i les targetes ATI Radeon.